De Botarell som un grup de caminants que —a part de no tenir nom— organitzem excursions a peu per a tothom que s’hi vulgui apuntar. Com ja hem fet una vegada, les properes caminades les anirem publicant en aquest bloc.

Com ens podríem anomenar? Feu propostes als comentaris! Com més millor! No us talleu!

La originalitat és primordial, justament per això la categoria que agrupa les entrades dels caminants es diu “Caminants”. Només és temporal: quan tinguem nom la canviarem pel que escollim.

A la propera sortida (6 d’abril) n’escollirem un.

CAMINANTS

PROPERA SORTIDA: MARE DE DÉU DE LA ROCA (a peu des de Botarell)

DIA: 6 d’abril

TROBADA: 8:00 H a la plaça del Dr. Gené

CAL PORTAR: aigua, esmorzar, calçat de muntanya i ganes de caminar

L’ermita és molt antiga. Un testament atorgat a Reus L’any 1299 menciona un llegat de 6 diners, per la Mare de Déu de la Roca. Durant la guerra de la Independència passaven molts combois per la carretera de València, i un dia alguns homes de Mont-roig van prendre als francesos unes 60 carreges de farina que seguidament van portar a la l’ermita de la Roca, i la van amagar en una de las coves de la muntanya.Això ho van dir al general Suchet i, aquest, el dia 13 de Juny de 1811, va trametre a Mont-roig algunes companyies de soldats francesos, els quals s’encaminaren a l’ermita, van agafar la farina i desprès de calar foc al Santuari, van retornar al poble, on van cometre moltes barbaritats.Acabada la guerra, es reconstruí l’ermita que havia quedat en gran part destruïda. La imatge de la Verge fou traslladada aquí, el dia 8 de Setembre de 1816. A la guerra civil del 36, van cremar totes las imatges de l’ermita i el dia 8 de Setembre de 1940, la nova imatge de la Verge fou entronitzada al seu santuari, però el 9 d’octubre de 1979 van robar la dita imatge i el 8 de Setembre de 1980 va tenir lloc la reposició de la nova i actual imatge de la Verge de la Roca, al seu santuari. L’any 1965 es va construir la carretera que va a l’ermita.

Llegenda de la relliscada del rei moro.

Una vegada hi havia un rei moro, que amb el seu cavall, va anar a l’ermita de la Roca. Va pujar a dalt l’ermita de Sant Ramon i va robar la llentia d’argent que havia allí. Va baixar, va entrar a l’església i allí va robar les joies de la Mare de Déu. Mentre robava, van començar a sortir núvols, es feia fosc, i se sentien trons i llamps. El rei va sortir a la plaça, va pujar a dalt del cavall i va marxar, portant tot allò que havia robat. Però el cavall en sentir l’espetec dels trons i llamps que no paraven, es va desbocar, i quan era a la “baixada del rei moro”, va relliscar, i cavall i rei van caure a baix d’un barranc fondo que hi ha al costat i allí van morir. En la dita baixada encara es veuen les relliscades del cavall. Hi ha qui diu que encara es pot veure la silueta del rei moro i la del cavall, a l’altre costat del barranc, però si no es veu, és que ho tapen les herbes.