Sortida nocturna i sopar a l’Argentera (19/07/2008)

5 jul. 2008 Classificat com: Botapeu

SORTIDA NOCTURNA

Botarell – l’Argentera – Botarell

DIA: 19 de juliol de 2008

TROBADA: 19:00 a la plaça del Dr. Gené

CAL PORTAR: aigua, calçat de muntanya i ganes de caminar

Sopar a Menjars l’Argentera

Menú concertat plats a compartir: llagostins, amanida formatge, carpaccio de bou, patés, ibèrics, remenat; vi, aigua, postres i cafè (aprox. 30 €)

Menú infantil: Llom o llonganissa amb patates fregides, refrecs i gelat (10 €)

PER RESERVAR EL SOPAR US PODEU APUNTAR A CAL REVULL,

FINS EL DISSABTE 12 de juliol

Descarregar arxiu

Anireu a la Primera Nit del Foc Jove de Les Borges?

12 maig 2008 Classificat com: Terme enllà

Aquest dissabte (17 de maig) fan la Primera Nit del Foc Jove a Les Borges del Camp.

Cartell Nit del Foc Jove
(pots fer clic al damunt per ampliar la imatge.)

La cosa pinta bé, el cartell és boníssim!

Disclaimer: l’he fet jo.

PROGRAMA

6 de la tarda: Presentació de la Colla Petita de Diables i la Colla de Timbalers de les Borges del Camp. S’iniciarà un correfoc infantil a la Plaça de la Font que finalitzarà al passeig de l’Hort del Dasca. Allí s’oficiarà el bateig de les dues colles amb els gegants locals Serè i Marinada com a padrins.

9 del vespre: Correfoc amb 14 colles de diables vingudes de les comarques del Camp i de les Terres de l’Ebre:

Constarà de dos recorreguts conjunts: un amb inici a l’Hort del Dasca i l’altre a la Plaça de Sant Antoni. Ambdós finalitzaran a la Plaça de l’església, on es farà l’encesa final.

12 de la nit: Concert a l’Hort del Dasca amb el grup valencià La Gossa Sorda i l’Orquestra Mitjanit.

Durant tota la tarda hi haurà barra i terrassa a la pista de l’Hort del Dasca amb begudes, entrepans, música i merxandatge de La Colla de Diables i del Grup de Joves Els Havanus. Allí hi podràs aconseguir el teu mocador de la festa!!!

Hi anireu?

Per fi arreglen els clots de la nacional!

6 maig 2008 Classificat com: Botarellant, Terme enllà

Doncs això, que –per fi– passada la gasolinera de Les Borges no caldrà pensar on no hi ha forats on els forats son menys fondos.

Més informació a Europa Press

Caminants: propera sortida al Pont del Diable i a Centelles

2 maig 2008 Classificat com: Botapeu

En cotxe de Botarell al Pont del Diable (Tarragona)

DIA: 11 de maig
TROBADA: 8:00 H a la plaça del Dr. Gené
CAL PORTAR: aigua, esmorzar, calçat de muntanya i ganes de caminar

El diumenge 11 de maig anirem al Pont del Diable (Tarragona) i a Centcelles (Constantí), per tal d’anar fent precalentament, us informo que anem de sort pot ser que veurem més coses de les que ens podíem pensar:

Noticia al DIARI DE TARRAGONA.| Dijous 17 de Abril
Descobreixen per casualitat un aqüeducte romà sota un pont medieval proper a la vil·la de Centcelles, a Constantí

Carolina Cubota

El Pont de les Caixes, a Constantí, amagava sota seu un aqüeducte romà que va ser descobert fa uns mesos de manera casual arran de l’enfonsament de part d’aquest pont. La troballa representa un fet ‘excepcional’ que donaria més valor a l’estructura, que ja compta amb una protecció oficial. La intenció dels arqueòlegs i del consistori constantinenc és sol·licitar a l’Estat un ajut de l’1% cultural per reordenar l’entorn de la vil·la romana de Centcelles i convertir-la en un parc ecohistòric juntament amb el ‘nou’ aqüeducte, que tot sembla indicar estava estretament vinculat amb el subministrament privat a la vil·la i al seu entorn agrícola.

Més informació de la VANGUARDIA: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080417/53455795832.html

Una mica d’història:


LA VIL·LA ROMANA DE CENTCELLES

centcelles pont

Entre Constantí i el riu Francolí, s’alcen les restes d’una gran vil·la romana. Els mosaics es descobreixen l’any 1877, tot i que ja Lluís Pons d’Icart havia assenyalat la romanitat de les restes a finals del segle XVI.Les restes més antigues corresponen a un petit establiment rural que en els segles II-I aC devia aprofitar el potencial agrícola del marge dret del riu Francolí, una via natural de comunicació entre la costa (Tarraco) i les planes de l’interior (Ilerda). En època Imperial (I-II dC) es construeix una primera vil·la romana adreçada principalment a l’explotació agrícola. Aquest edifici, reformat en el segle III dC, desapareix per deixar pas, en un moment encara incert del segle IV, a una nova vil·la caracteritzada per la monumentalitat del sector residencial.

Les restes actualment visibles i visitables corresponen a aquest edifici d’època tardana que incorpora en el seu cos central la sala de la cúpula. El mosaic que revesteix aquesta cúpula està ordenat en tres franges horitzontals separades per bandes decoratives que culminen en un medalló central. La franja inferior, situada per damunt de la pintura mural que decora les parets, representa una cacera presidida pel grup de caçadors, on es destaca el personatge central, situat a l’eix oposat a la porta, sobre la finestra. Damunt de la porta, fora de la vista de qui entra, es representa la vil·la i, a banda i banda, es desenvolupen escenes pròpies d’aquesta activitat (el transport de les xarxes, els paranys, la persecució, etc). La franja intermèdia està ocupada per panells amb representacions de distints passatges de l’Antic i del Nou Testament. Sobre el grup de caçadors s’emplaça la representació del Bon Pastor, refermant la importància d’aquest eix de visió des de la porta. La franja superior, sobre una ampla banda decorativa, presenta quatre panells amb escenes presidides per personatges entronitzats separats per les representacions de les estacions de l’any. Del medalló que decorava el zenit de la cúpula, molt malmès, només es distingeixen dos rostres.

centcelles mosaic

La interpretació de les escenes representades en el mosaic que decora la cúpula, la troballa d’una cripta sota el subsòl de la sala i altres dades disperses, com el mateix nom de Constantí, van fer pensar als investigadors alemanys que l’edifici, projectat inicialment com a vil·la, va acabar convertint-se en mausoleu de Constant, fill de Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC per l’usurpador Magnenci. Aquesta proposta de considerar Centcelles com un mausoleu imperial ha propiciat l’aparició d’altres interpretacions que posen en dubte tant el caràcter funerari de l’edifici com, especialment, el destinatari imperial de la tomba i les circumstàncies històriques que l’envoltarien. Actualment, es referma la tendència a considerar Centcelles com una vil·la tardoromana propietat d’un destacat personatge de la jerarquia eclesiàstica (bisbe) o civil (praeses, governador). No obstant, resten obertes les portes a la interpretació definitiva d’una edificació tan singular i excepcional com Centcelles.Abandonada a finals de l’Antiguitat Tardana, l’edificació es transforma primer en església (segles XII-XIV) de la vila medieval de Centcelles, després en ermita sota l’advocació de Sant Bartomeu (segles XV- mitjans XIX) i, més tard, en masia (mitjans XIX- mitjans XX). A partir de 1959, Centcelles va ser objecte d’excavacions i restauracions a càrrec d’un equip d’investigadors de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI), sota la direcció de H. Schlunk i Th. Hauschild. Un cop finalitzats aquests treballs, l’any 1978 es va cedir el monument a l’Estat Espanyol i, amb el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya, va ser adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El novembre del 2000 va ser inclòs en la relació de monuments de Tarraco declarats patrimoni mundial.

EL PONT DEL DIABLE

pont del diable

Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l’aqüeducte, sembla probable que s’hagués aixecat al segle I dC, en l’època de l’emperador August, coincidint amb el creixement de Tarraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d’Hispània Citerior. L’aqüeducte va estar en funcionament fins a l’edat mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova— i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.El 1905 es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l’adquisició del terreny per l’Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l’any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir tant el monument com el seu entorn natural.

Conta la llegenda que…

«En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d’aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d’unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d’arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l’enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d’or i d’argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l’endemà el dimoni esperava a l’altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l’altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d’aquella aigua.»

Per a més informació o per fer córrer la veu, podeu descarregar el .PDF i enviar-lo per correu electrònic.

L’associació Grup de Joves La Pedra Fita ha presentat un projecte a l’Obra Social de Caixa de Tarragona, de la convocatòria “tuajudes 2008, a fi de demanar la seva col·laboració en el projecte de la construcció d’una parella de gegants i l’obtenció de les gralles i tambors. Enguany els clients de Caixa de Tarragona, mitjançant el seu vot, són els qui decidiran a quins projectes s’atorgarà l’import d’Obra Social d’aquesta entitat.

La construcció dels gegants es basa en una geganta i en un gegant. És un projecte que s’està portant a terme amb l’ajuda de l’associació de dones i la de jubilats, que confeccionaran els vestits. A més, s’estan organitzant dos cursos, un de timbal i un de gralla, instruments que acompanyaran els gegants a les cercaviles.

El grup de joves estem molt il·lusionats en aquest projecte perquè creiem que té una gran importància cultural i tradicional per al nostre municipi, ja que els gegants passaran a ser patrimoni cultural de Botarell.

Per tal d’aconseguir el màxim suport demanem la col·laboració de tots aquells que siguin titulars d’una LLIBRETA PREFERENT de CAIXA TARRAGONA i els hi interessi recolzar el nostre projecte mitjançant el vot per al:

Codi de Votació / Projecte: 429

Podeu votar de dues maneres:

1. Des del web: www.tuajudes.com, en l’apartat Projectes 2008 de l’oficina 24hores de Caixa Tarragona.

2. Des de la vostra oficina de Caixa Tarragona, completant la butlleta de votació que trobareu a les oficines de Caixa Tarragona i dipositant-la a l’urna “Tu ajudes 2008”

Quants més punts tinguem, més possibilitats tindrem per poder realitzar el projecte.

La votació va començar el passat 1 de març i finalitza el 30 d’abril.

Si pot ser, ens encantaria que ens donguéssiu el vostre vot. Si voleu, també ens faria molta il·lusió que ens deixéssiu un comentari en aquesta entrada.

Sigui com sigui, moltes gràcies a tots!

Crec que era dijous passat que una amiga em va dir que Botarell havia sortit a TV3. Va ser al programa Caçadors de paraules, molt recomanable, a l’edició que parlaven del foc. Encara que Botarell només sortís de rebot, em vaig enterar del que es feia allí al costat de la planta, l’altra banda de la riera, que hi ha unes banderes a l’entrada…


Escola d’Emergències
Aquí podeu veure el vídeo. Surt cap al minut 8:30.

Caminants busquen nom: pluja d’idees

29 març 2008 Classificat com: Botapeu

Mola Colldejou 22.10.2007 - clicar per veure

De Botarell som un grup de caminants que —a part de no tenir nom— organitzem excursions a peu per a tothom que s’hi vulgui apuntar. Com ja hem fet una vegada, les properes caminades les anirem publicant en aquest bloc.

Com ens podríem anomenar? Feu propostes als comentaris! Com més millor! No us talleu!

La originalitat és primordial, justament per això la categoria que agrupa les entrades dels caminants es diu “Caminants”. Només és temporal: quan tinguem nom la canviarem pel que escollim.

A la propera sortida (6 d’abril) n’escollirem un.

A caminar! Propera sortida: Mare de Déu de la Roca

27 març 2008 Classificat com: Botapeu

la roca

CAMINANTS

PROPERA SORTIDA: MARE DE DÉU DE LA ROCA (a peu des de Botarell)

DIA: 6 d’abril

TROBADA: 8:00 H a la plaça del Dr. Gené

CAL PORTAR: aigua, esmorzar, calçat de muntanya i ganes de caminar

L’ermita és molt antiga. Un testament atorgat a Reus L’any 1299 menciona un llegat de 6 diners, per la Mare de Déu de la Roca. Durant la guerra de la Independència passaven molts combois per la carretera de València, i un dia alguns homes de Mont-roig van prendre als francesos unes 60 carreges de farina que seguidament van portar a la l’ermita de la Roca, i la van amagar en una de las coves de la muntanya.Això ho van dir al general Suchet i, aquest, el dia 13 de Juny de 1811, va trametre a Mont-roig algunes companyies de soldats francesos, els quals s’encaminaren a l’ermita, van agafar la farina i desprès de calar foc al Santuari, van retornar al poble, on van cometre moltes barbaritats.Acabada la guerra, es reconstruí l’ermita que havia quedat en gran part destruïda. La imatge de la Verge fou traslladada aquí, el dia 8 de Setembre de 1816. A la guerra civil del 36, van cremar totes las imatges de l’ermita i el dia 8 de Setembre de 1940, la nova imatge de la Verge fou entronitzada al seu santuari, però el 9 d’octubre de 1979 van robar la dita imatge i el 8 de Setembre de 1980 va tenir lloc la reposició de la nova i actual imatge de la Verge de la Roca, al seu santuari. L’any 1965 es va construir la carretera que va a l’ermita.

Cova de la Mola de Colldejou 22.10.2007 (clicar per vere gran)

Llegenda de la relliscada del rei moro.

Una vegada hi havia un rei moro, que amb el seu cavall, va anar a l’ermita de la Roca. Va pujar a dalt l’ermita de Sant Ramon i va robar la llentia d’argent que havia allí. Va baixar, va entrar a l’església i allí va robar les joies de la Mare de Déu. Mentre robava, van començar a sortir núvols, es feia fosc, i se sentien trons i llamps. El rei va sortir a la plaça, va pujar a dalt del cavall i va marxar, portant tot allò que havia robat. Però el cavall en sentir l’espetec dels trons i llamps que no paraven, es va desbocar, i quan era a la “baixada del rei moro”, va relliscar, i cavall i rei van caure a baix d’un barranc fondo que hi ha al costat i allí van morir. En la dita baixada encara es veuen les relliscades del cavall. Hi ha qui diu que encara es pot veure la silueta del rei moro i la del cavall, a l’altre costat del barranc, però si no es veu, és que ho tapen les herbes.

Gènesi

14 març 2008 Classificat com: Vi bloc botarell.com

Al principi Al·là creà Sant Llorenç, Botarell i la piscina. Després Déu —veient que era bo—, tingué enveja i creà el telèfon del consultori i el casc antic nou. El motiu pel que els Déus estimen Botarell ningú el sap, però per posar la cirereta del pastís al poble nineta dels seus ulls avui ambdues divinitats s’han posat d’acord i han cridat a l’uníson: que es faci un bloc per a Botarell. I així ha sigut. Fem que ho recitin els poetes pels carrers i que la fresca de la Font Vella sigui un clam! Ho celebrem amb coca i vi bo per a tothom?

botarell.com al Facebook

Sobre botarell.com

Aquest és un bloc de gent de Botarell i per a gent de Botarell. Està obert a la participació de tothom, ja sigui comentant a les entrades proposades com proposant-ne de noves (via correu electrònic a info@botarell.com o, encara millor, registrant-vos al sistema). Hi cap gairebé de tot: actualitat, propostes, esdeveniments, debats, suggeriments, crítiques, idees, millores... però no es permeten insults, calúmnies ni res que falti al respecte o a l'honor de les persones.


Patrocinadors