NOVA DATA

CAMINANTS DE BOTARELL

SORTIDA: TARRAGONA – ALTAFULLA per la costa

                 Botarell – Tarragona – Botarell: en cotxe

                 Tornada: Altafulla – Tarragona: en tren

PODEU APUNTAR-VOS A CAL REVULL (per organitzar els cotxes)

DIA:          26 d’octubre de 2008 …..   SI EL CEL NO HO IMPEDEIX (una altra vegada)

TROBADA:  8:00 H a la Font Vella

CAL PORTAR: aigua, esmorzar, dinar, calçat de muntanya, banyador i tovallola (si s’escauen) i, com sempre, ganes de caminar

TARRAGONA – ALTAFULLA per la costa

Tornada: Altafulla – Tarragona: en tren

                         PODEU APUNTAR-VOS A CAL REVULL (per organitzar els cotxes)        DIA:          19 d’octubre de 2008

TROBADA:  8:00 H a la Font Vella

CAL PORTAR: aigua, esmorzar, dinar, calçat de muntanya, banyador i tovallola (si s’escauen) i, com sempre, ganes de caminar

Botarell – l’Argentera – Botarell

DIA: 19 de juliol de 2008

TROBADA: 19:00 a la plaça del Dr. Gené

CAL PORTAR: aigua, calçat de muntanya i ganes de caminar

Sopar a Menjars l’Argentera

Menú concertat plats a compartir: llagostins, amanida formatge, carpaccio de bou, patés, ibèrics, remenat; vi, aigua, postres i cafè (aprox. 30 €)

Menú infantil: Llom o llonganissa amb patates fregides, refrecs i gelat (10 €)

PER RESERVAR EL SOPAR US PODEU APUNTAR A CAL REVULL,

FINS EL DISSABTE 12 de juliol

Descarregar arxiu

DIA: 11 de maig
TROBADA: 8:00 H a la plaça del Dr. Gené
CAL PORTAR: aigua, esmorzar, calçat de muntanya i ganes de caminar

El diumenge 11 de maig anirem al Pont del Diable (Tarragona) i a Centcelles (Constantí), per tal d’anar fent precalentament, us informo que anem de sort pot ser que veurem més coses de les que ens podíem pensar:

Noticia al DIARI DE TARRAGONA.| Dijous 17 de Abril
Descobreixen per casualitat un aqüeducte romà sota un pont medieval proper a la vil·la de Centcelles, a Constantí

Carolina Cubota

El Pont de les Caixes, a Constantí, amagava sota seu un aqüeducte romà que va ser descobert fa uns mesos de manera casual arran de l’enfonsament de part d’aquest pont. La troballa representa un fet ‘excepcional’ que donaria més valor a l’estructura, que ja compta amb una protecció oficial. La intenció dels arqueòlegs i del consistori constantinenc és sol·licitar a l’Estat un ajut de l’1% cultural per reordenar l’entorn de la vil·la romana de Centcelles i convertir-la en un parc ecohistòric juntament amb el ‘nou’ aqüeducte, que tot sembla indicar estava estretament vinculat amb el subministrament privat a la vil·la i al seu entorn agrícola.

Més informació de la VANGUARDIA: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080417/53455795832.html

Una mica d’història:

LA VIL·LA ROMANA DE CENTCELLES

Entre Constantí i el riu Francolí, s’alcen les restes d’una gran vil·la romana. Els mosaics es descobreixen l’any 1877, tot i que ja Lluís Pons d’Icart havia assenyalat la romanitat de les restes a finals del segle XVI.Les restes més antigues corresponen a un petit establiment rural que en els segles II-I aC devia aprofitar el potencial agrícola del marge dret del riu Francolí, una via natural de comunicació entre la costa (Tarraco) i les planes de l’interior (Ilerda). En època Imperial (I-II dC) es construeix una primera vil·la romana adreçada principalment a l’explotació agrícola. Aquest edifici, reformat en el segle III dC, desapareix per deixar pas, en un moment encara incert del segle IV, a una nova vil·la caracteritzada per la monumentalitat del sector residencial.

Les restes actualment visibles i visitables corresponen a aquest edifici d’època tardana que incorpora en el seu cos central la sala de la cúpula. El mosaic que revesteix aquesta cúpula està ordenat en tres franges horitzontals separades per bandes decoratives que culminen en un medalló central. La franja inferior, situada per damunt de la pintura mural que decora les parets, representa una cacera presidida pel grup de caçadors, on es destaca el personatge central, situat a l’eix oposat a la porta, sobre la finestra. Damunt de la porta, fora de la vista de qui entra, es representa la vil·la i, a banda i banda, es desenvolupen escenes pròpies d’aquesta activitat (el transport de les xarxes, els paranys, la persecució, etc). La franja intermèdia està ocupada per panells amb representacions de distints passatges de l’Antic i del Nou Testament. Sobre el grup de caçadors s’emplaça la representació del Bon Pastor, refermant la importància d’aquest eix de visió des de la porta. La franja superior, sobre una ampla banda decorativa, presenta quatre panells amb escenes presidides per personatges entronitzats separats per les representacions de les estacions de l’any. Del medalló que decorava el zenit de la cúpula, molt malmès, només es distingeixen dos rostres.

La interpretació de les escenes representades en el mosaic que decora la cúpula, la troballa d’una cripta sota el subsòl de la sala i altres dades disperses, com el mateix nom de Constantí, van fer pensar als investigadors alemanys que l’edifici, projectat inicialment com a vil·la, va acabar convertint-se en mausoleu de Constant, fill de Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC per l’usurpador Magnenci. Aquesta proposta de considerar Centcelles com un mausoleu imperial ha propiciat l’aparició d’altres interpretacions que posen en dubte tant el caràcter funerari de l’edifici com, especialment, el destinatari imperial de la tomba i les circumstàncies històriques que l’envoltarien. Actualment, es referma la tendència a considerar Centcelles com una vil·la tardoromana propietat d’un destacat personatge de la jerarquia eclesiàstica (bisbe) o civil (praeses, governador). No obstant, resten obertes les portes a la interpretació definitiva d’una edificació tan singular i excepcional com Centcelles.Abandonada a finals de l’Antiguitat Tardana, l’edificació es transforma primer en església (segles XII-XIV) de la vila medieval de Centcelles, després en ermita sota l’advocació de Sant Bartomeu (segles XV- mitjans XIX) i, més tard, en masia (mitjans XIX- mitjans XX). A partir de 1959, Centcelles va ser objecte d’excavacions i restauracions a càrrec d’un equip d’investigadors de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI), sota la direcció de H. Schlunk i Th. Hauschild. Un cop finalitzats aquests treballs, l’any 1978 es va cedir el monument a l’Estat Espanyol i, amb el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya, va ser adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El novembre del 2000 va ser inclòs en la relació de monuments de Tarraco declarats patrimoni mundial.

EL PONT DEL DIABLE

Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l’aqüeducte, sembla probable que s’hagués aixecat al segle I dC, en l’època de l’emperador August, coincidint amb el creixement de Tarraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d’Hispània Citerior. L’aqüeducte va estar en funcionament fins a l’edat mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova— i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.El 1905 es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l’adquisició del terreny per l’Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l’any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir tant el monument com el seu entorn natural.

Conta la llegenda que…

«En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d’aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d’unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d’arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l’enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d’or i d’argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l’endemà el dimoni esperava a l’altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l’altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d’aquella aigua.»

Per a més informació o per fer córrer la veu, podeu descarregar el .PDF i enviar-lo per correu electrònic.

De Botarell som un grup de caminants que —a part de no tenir nom— organitzem excursions a peu per a tothom que s’hi vulgui apuntar. Com ja hem fet una vegada, les properes caminades les anirem publicant en aquest bloc.

Com ens podríem anomenar? Feu propostes als comentaris! Com més millor! No us talleu!

La originalitat és primordial, justament per això la categoria que agrupa les entrades dels caminants es diu “Caminants”. Només és temporal: quan tinguem nom la canviarem pel que escollim.

A la propera sortida (6 d’abril) n’escollirem un.

CAMINANTS

PROPERA SORTIDA: MARE DE DÉU DE LA ROCA (a peu des de Botarell)

DIA: 6 d’abril

TROBADA: 8:00 H a la plaça del Dr. Gené

CAL PORTAR: aigua, esmorzar, calçat de muntanya i ganes de caminar

L’ermita és molt antiga. Un testament atorgat a Reus L’any 1299 menciona un llegat de 6 diners, per la Mare de Déu de la Roca. Durant la guerra de la Independència passaven molts combois per la carretera de València, i un dia alguns homes de Mont-roig van prendre als francesos unes 60 carreges de farina que seguidament van portar a la l’ermita de la Roca, i la van amagar en una de las coves de la muntanya.Això ho van dir al general Suchet i, aquest, el dia 13 de Juny de 1811, va trametre a Mont-roig algunes companyies de soldats francesos, els quals s’encaminaren a l’ermita, van agafar la farina i desprès de calar foc al Santuari, van retornar al poble, on van cometre moltes barbaritats.Acabada la guerra, es reconstruí l’ermita que havia quedat en gran part destruïda. La imatge de la Verge fou traslladada aquí, el dia 8 de Setembre de 1816. A la guerra civil del 36, van cremar totes las imatges de l’ermita i el dia 8 de Setembre de 1940, la nova imatge de la Verge fou entronitzada al seu santuari, però el 9 d’octubre de 1979 van robar la dita imatge i el 8 de Setembre de 1980 va tenir lloc la reposició de la nova i actual imatge de la Verge de la Roca, al seu santuari. L’any 1965 es va construir la carretera que va a l’ermita.

Llegenda de la relliscada del rei moro.

Una vegada hi havia un rei moro, que amb el seu cavall, va anar a l’ermita de la Roca. Va pujar a dalt l’ermita de Sant Ramon i va robar la llentia d’argent que havia allí. Va baixar, va entrar a l’església i allí va robar les joies de la Mare de Déu. Mentre robava, van començar a sortir núvols, es feia fosc, i se sentien trons i llamps. El rei va sortir a la plaça, va pujar a dalt del cavall i va marxar, portant tot allò que havia robat. Però el cavall en sentir l’espetec dels trons i llamps que no paraven, es va desbocar, i quan era a la “baixada del rei moro”, va relliscar, i cavall i rei van caure a baix d’un barranc fondo que hi ha al costat i allí van morir. En la dita baixada encara es veuen les relliscades del cavall. Hi ha qui diu que encara es pot veure la silueta del rei moro i la del cavall, a l’altre costat del barranc, però si no es veu, és que ho tapen les herbes.